dimecres, 5 de gener de 2011

Escena de Tom Sawyer

Aquest es un dibuix que vaig fer per un concurs que consistia en representar la següent escena de Tom Sawyer. No els va agradar, el devia fer massa ofuscat, realista, simbòlic, poc infantil... pero bé, tot i així em mola! Està fet a plumilla amb tinta xinesa.

“Va entrar en un bosc espès, s’hi va endinsar fins al mig sense seguir cap camí marcat i es va asseure en una clapa molsuda sota un roure immens. No hi bufava ni un bri d’aire; la calor mortal del migdia fins i tot havia fet callar els cants dels ocells. La natura estava immergida en un èxtasi silenciós, només trencat pel martelleig ocasional i llunyà del pigot, i això encara feia el silenci més penetrant i la sensació de solitud més fonda. L’ànima del noi s’ofegava en una profunda malenconia, els seus sentiments s’adeien perfectament amb els encontorns. Va estar molta estona assegut amb els colzes sobre els genolls, la barbeta entre les mans, capficat. Li semblava que la vida era, al capdavall, una molèstia, i Déu n’hi do el que envejava Jimmy Hodges, mort recentment. Devia ser molt agradable, pensava, jeure, endormiscar-se i somiar per sempre, per sempre, amb el vent que xiuxiuejava entre els arbres i acaronava l’herba i les flors de la tomba, sense res que li importés ni res que l’amoïnés, per sempre mai més.”

Les aventures de Tom Sawyer, de Mark Twain. Traducció de M. Antònia Oliver. La Galera